Ostres com ballava!

"Ostres com ballava", va ser la frase que potser més vegades m'haurà passat pel cap aquest estiu, potser no dita de la mateixa manera però vindria a ser el mateix. La primera vegada que ho vaig pensar, va ser el primer dia de discoteca a Anglaterra, quan dels quinze que formàvem el meu grup només jo ballava i saltava enmig de gent desconeguda. Mentre jo deixava anar amb molt de gust les meves ganes de festa entre els del meu grup va sorgir la pregunta de: "On és en Xavi?".

Alguns passos que podria ballar en alguna festa que altra, els vaig aprendre allà a Anglaterra, però d'altres els vaig aprendre pel meu propi compte. La majoria dels passos que ho vaig aprendre són més per fer el ruc que per ballar. El bar on ballàvem estava ple de noies de nacionalitats ben diferents. L'Esther Manzaneda va ser una noia a la qual vaig conèixer allà, què entre nosaltres dos hi havia "feeling".

Mesos després van arribar les festes majors de Castelló i de Cantallops. A Castelló vam aprofitar per fer el ruc, després que algunes persones es torressin. No vam dubtar-ho ni un segon, vam muntar en els bous mecànics per passar-ho bé. En canvi a Cantallops jo era l'únic que ballava per segon cop, mentre el meu grup estava atrinxerat davant l'escenari mentre jo improvisava jumpstyle quan va sonar Flying free de Pont Aeri.

http://article.wn.com/view/2014/07/11/OpEd_The_GermanAmerican_breakup/